ARTÀ

Nascut l'any 1977. Resident a la Colònia de Sant Pere des dels 11 anys, llicenciat en Filosofia, bibliotecari: actualment a Son Servera, i des dels 21 anys a la universitat i a la biblioteca de Na Batlessa d'Artà.

La meva experiència política no és gaire extensa. Realment, comença l'any 2002, quan vaig tornar a estar per Mallorca, amb l'inici de la meva participació a Eu-Ev d'Artà i presència al número 4 de la candidatura l'en les eleccions de 2003. Abans d'incorporar-me a aquest projecte polític, ja m'era evident de sobra que es tractava de la única opció política que s'ajustava al que jo desitjava per Artà, el meu municipi: transparència en la gestió; defensa del territori, dels espais naturals; crítica responsable i eficaç del desordre urbanístic; reivindicació de la participació ciutadana, dels serveis municipals.

En aquests moments som jo qui defensa l'opció política de l'esquerra ecologista a l'Ajuntament d'Artà com a regidor, després de la renúncia de l'anterior regidor, Julen Adrián. Si no hagués estat per impediments de caràcter laboral, haguèssim fet abans aquest relleu. Em resulta molt engrescador dur dins d'aquest àmbit polític la veu de l'esquerra ecologista.

Al govern o a l'oposició, amb tota la convicció i amb tota la meva energia, provaré de dur endavant les propostes del meu grup, propostes destinades a la participació ciutadana, a la defensa d'allò públic enfront dels interessos particulars, a conservar el caràcter tranquil i humà dels nuclis urbans, a la garantia i defensa de la qualitat dels drets elementals, l'habitatge, el treball, l'educació, la salut, la informació, la cultura., a la defensa del medi natural, a la integració dels ciutadans nouvinguts.

Fins ara hem estat la millor oposició que mai hi ha hagut a l'ajuntament des de la recuperació de la democràcia. També hem demostrat, en el govern, que les nostres propostes, a més de bones i desitjables, són perfectament aplicables. A mí, com als integrants de la llista electoral i la resta de la militància, ens agraden els reptes.

DISCURS DEL CANDIDAT PER ELS VERDS - ESQUERRA D'ARTÀ, LLEGIT DURANT L'ACTE DE PRESENTACIÓ DE LA CANDIDATURA EL PASSAT DIA 5 DE MAIG AL TEATRE D'ARTÀ

Benvolguts companys, amics, representants d'altres formacions locals, en primer lloc, gràcies per la vostra assistència i el vostre interès.

Els actes electorals com aquest que avui duim a terme són importants per l'expectació que aixequen, expectació afavorida pel clima general de les eleccions, un temps en què els partits presenten els seus programes, les seves propostes més brillants, els líders i les llistes electorals.

Un capítol polític que d'alguna manera romp cada quatre anys amb la monotonia de la indiferència cap a les actuacions dels polítics, cap a les seves propostes, les seves crítiques. I per què aquesta ruptura de la monotonia?

En el meu entendre, per la senzilla raó que és la única oportunitat que tenen els artanencs i artanenques de dir la seva, d'elegir els seus representants, les polítiques que volen pels següents quatre anys.

Avui toca el ritus de la presentació de la nostra candidatura. Toca que el líder, la persona que l'encapçala, en faci lloança. Idò bé, la faré.

Però abans m'agradaria fer una mica de disquisició crítica, analítica, del terme líder. Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, líder significa, en primer lloc, Cap d'un partit polític, d'una secta, etc.

Segons el mateix diccionari, la paraula liderar significa: Ser líder d'alguna cosa, encapçalar, dirigir.

L'enciclopèdia Larousse fa un desenvolupament interessant del terme lideratge, i en distingeix tres tipus: l'autoritari, el democràtic i el de deixar fer.

En el grups dirigits segons l'estil autoritari, el cap fixa i determina totes les activitats i l'organització del grup, i es manté al marge de tota participació activa de l'esmentat grup. Els membres d'aquests tipus de grups acostumen a ser agressius, i mostren una pronunciada dependència respecte al cap.

El cap democràtic, per contra, sotmet les decisions al grup, que les discuteix amb l'auxili i participació activa del cap adult.

En els grups dirigits segons l'estil del deixar fer, el cap és més aviat passiu i només proporciona auxili i informació quan se li demana. Els altres mebres són lliures de decidir les seves activitats i l'organització del grup, se senten més lliures i inclinats a fer suggeriments i a prendre iniciatives que en els altres grups; per altra banda, són menys agressius els uns amb els altres.

A què venen aquestes lectures? Bé, consider que diferencien prou bé els distints significats de les paraules líder, liderar i lideratge, i que a partir d'aquí vos puc explicar quin tipus de líder som jo, quin tipus de grup polític som els d'aquesta candidatura i quin tipus de col·lectiu volem que sigui el poble d'Artà.

Som líder d'aquesta candidatura en el sentit que l'encapçal, que el meu nom ocupa el primer lloc de la llista.

Res més: no dirigesc, no fixo les activitats i l'organització del grup, i tampoc no em mantenc al marge de tota participació activa del grup.

He estat elegit per dur la veu, per fer la feina de proposar les nostres iniciatives consistori d'Artà.

He estat elegit i vull dur endavant la tasca de que a Artà continui havent un referent de l'esquerra i de l'ecologisme, la tasca de materialitzar les propostes incloses en el nostre programa i impedir que les coses es facin segons criteris aliens, estranys o fins i tot contraris als interessos de la majoria de la gent.

Aquesta candidatura no té líders o, millor dit, tots i cada un de nosaltres ho som: i això és el que voldríem per la gent d'Artà, que cada una de les persones d'aquest poble esdevenguin líders, facin les seves propostes, en un clima de respecte i de valoració de les altres persones i de les seves aportacions.

Aquesta legislatura s'ha repetit constantment que Artà havia perdut la por. Això sempre m'ha fet gràcia, o m'ha causat estupor, fins i tot preocupació: ¿Qui tenia por? ¿Per què tenien por? Pitjor encara: aquells qui de sobte han perdut la por, ¿què varen fer, positivament, per tal de perdre-la? Creim que no varen fer res, que l'unic que no tenia por va ser en Julen i els que l'acompanyàvem.

El conjunt de persones que teniu davant vostre, són una gent que no té por de dir el que pensa, que no té por a la feina, ni al fracàs, ni al què diran els altres. Com tampoc no la tenien les candidatures de les eleccions del 99 i del 2003.

A nosaltres no ens és necessari un líder que ens animi a dur endavant les atxes cada quatre anys.

Nosaltres ocupam les nostres mans sempre, dia a dia, des del principi fins al final de cada legislatura, en estendre-les a qui vulgui actuar segons els interessos de la majoria, i en escriure i denunciar amb valentia aquells que, en l'ús del poder, actuen en contra d'aquests interessos.

En el joc de la política les nostres peces estan sempre a la vista, no jugam al truc, no farolejam, tenim un programa d'una cinquantena llarga de pàgines que seguim punt per punt. Aquest programa és molt semblant al de fa quatre anys, i aviat el podreu consultar a la web de l'Ajuntament.

El nostre programa, el text sobre el qual ens recolçarem en les nostres accions polítiques, si així ho volen els ciutadans amb el seu vot, és un programa clarament d'esquerres i ecologista.

Som els mateixos de sempre, els d'Esquerra Unida, els dels Verds, i ara sen's han afegit gents d'Esquerra, com en Tomeu, en Vicens o en Miquel. Som gent que proposa de manera conjunta i consensuada un programa amb molts de punts i propostes, amb bastant de detall.

Sobre tot, però, som gent que presenta un programa marcat per una convicció, que determina de manera transversal moltíssims dels capítols i de les propostes, la convicció que s'ha d'acabar això de demanar el vot cada quatre anys, i oblidar la gent acte seguit.

La participació de la gent en la política és positiva per a tothom, per la gent mateixa en primer lloc i fins i tot per als polítics, encara que a molts lis costi d'entendre. N'hi ha que pensen, en tinc la convicció, que la participació de la gent entorpeix les coses, fins i tot que la gent, el poble, no té gaire capacitat per a determinar què és el que s'ha de fer. Gran error. N'hi ha qui aprenen, dels errors, i que fins i tot han adoptat al seu programa processos com el del Fòrum de la Colònia.

I n'hi haurà que no n'hauran après res de res. Tot el contrari, en processos com el de la Colònia varen quedar completament superats, astorats, davant de decisions col·lectives que ells ni imaginaven que fossin possibles, com el tema de la wi-fi a la colònia. Quedaren tan superats, que feren tot el possible per impedir-ne, un altre error, de manera completament antidemocràtica, la seva execució.

Això sí, estic seguríssim que a tots els programes, inclòs el d'aquesta darrera gent que vos he esmentat, apareixerà, amb lletres ben grosses, la paraula participació. Què vos jugau?

No aposteu per còpies, millors o pitjors, apostau per l'original, lo genuí, apostau per l'esquerra ecologista d'Artà, per aquesta candidatura.

La nostra acció política dona i donarà prioritat absoluta a la participació de la gent, de tota la gent (adults, infants, immigrants, gent gran) en els afers públics: cap a la determinació col·lectiva de les despeses municipals amb els Pressuposts Participatius, cap a la determinació col·lectiva de quin poble volem, de si el subministrament d'aigua ha de ser públic o s'ha de privatitzar, de com hem de fer perquè els carrers tenguin com a protagonistes les persones i no els cotxes.

En aquest sentit el nostre programa, a la vegada que fa moltes de propostes i amb molt de detall, serà el programa més obert, perquè és el programa que més vincula l'acció política amb les iniciatives, propostes i participació dels artanencs i artanenques, coloniers i colonieres.

Estam seguríssims que amb la participació de la gent els artanencs continuarem essent gent orgullosa de la nostra cultura, de les nostres instal·lacions, del nostre patrimoni natural, històric, monumental, urbà.

Artà té moltes cartes per tirar endavant un creixement sostenible, que a mitjà i llarg termini aportarà més riquesa i més qualitat de vida per als artanencs. No podem continuar cremant paisatge rural, natural, ni urbà.

Aquests paisatges, a més de ser un dels elements d'identificació més importants, són els nostres valors econòmics més segurs. Que cremin paisatge el altres, que venguin sa mare si volen amb tal de gaudir d'una riquesa que no es reinverteix al mateix lloc.

Nosaltres, els artanencs i artanenques, els coloniers i les colonieres, hem de conservar i millorar el nostre territori i els nostre nuclis urbans en primer lloc perquè en volem gaudir i hi volem viure el millor possible; en segon lloc, per a garantir un futur pròsper, ambientalment de qualitat i amb els millors serveis públics.

Un dels homes més rics i poderosos del món, don Jesús de Polanco, feia unes declaracions ben clarificadores l'altre dia, fa cosa de dos mesos, davant la junta d'accionistes de PRISA.

Clarificadores del que volen els poderosos, al món, a l'Estat espanyol, a les Illes, a Mallorca, a Artà. Va ser quan va acusar el PP de crear un clima guerra civilista, segurament ho recordau, després el PP va demanar el boicot als productes PRISA.

A les clares, va dir que ell donaria suport a un partido de derechas laico, fuerte, con ganas, que es lo que nos falta, puesto que ya tenemos un partido de izquierda. A continuació, i aquí és on volia anar a parar, declarava, apostant per les alternances en el poder, que aquestes alternances eren simples cambios de los equipos de gestión.

Si feis un petit d'esforç i canviau algun dels noms d'aquesta història que vos he contat, fàcilment podeu adaptar-la al municipi d'Artà, per què no.

Nosaltres, els components d'aquesta candidatura i la resta de companys, som gent que fa política, i que no amaga aquest quefer sota eufemismes com “gestió”.

La gestió, que la facin els gestors professionals, els funcionaris municipals; són ells qui han de gestionar, de fer possible econòmicament i administrativament les iniciatives polítiques, les propostes, els suggeriment, les exigències de la gent.

Som polítics i no ens fa vergonya dir-ho. Més encara, apostam perquè els artanencs i artanenques, els coloniers i colonieres esdevinguin polítics, perquè tenguem tots les mateixes possibilitats, la mateixa informació, els mateixos drets per a decidir qui som i qui i com volem ser.

Apostam què d'aquesta manera, encara que no ho sembli, millorarem, ens coneixerem, ens respectarem i ens estimarem més; la nostra aposta és que, d'aquesta manera, agafarem més consciència de quins són els nostres problemes, els nostres defectes, però també de quines poden ser les solucions i els projectes de futur que més ens convenen a la majoria.

Ànim i força, que siguin quins siguin els resultats, sigui des de l'oposició o des del govern continuarem marcant el ritme polític, sempre amb la vista posada a una utopia que ha de trobar el seu lloc, la seva materialització, a la colònia, a artà, a mallorca, a les balears, a l'estat espanyol, a auropa i al món sencer.